Olvan sempre és un camp complicat pels millors equips de la lliga: Sallent i Can Trias només han perdut un partit cada un -i no gaires punts- i cap dels dos va marxar victoriós del Patatal. El Sallent va fer el 3-3 a l’últim minut i ahir vam ser nosaltres els que vam empatar a falta de molt poc.
Després del correctiu que ens van fer al seu camp -el pitjor partit de la temporada-, ahir vam sortir a jugar amb moltes precaucions defensives. I no va anar pas malament: no ens van crear quasi res… però ens van fer un gol. És la pegada que tenen els equips de dalt i bla bla bla. Com que estàvem bastant endarrerits, també ens era difícil a nosaltres generar ocasions de gol, però alguna coseta vam tenir.
L’objectiu -realista- de la segona part era no rebre cap més gol i mantenir el partit viu fins al final. Ho vam aconseguir. Pràcticament no van xutar-nos, però a nosaltres també ens costava molt. Malgrat això, el partit era distret: hi havia ritme, intensitat, xocs i emoció.
La gràcia del futbol és que mai pots saber del cert què passarà i que a vegades els contes acaben sorprenentment bé: amb un home menys, a contrarellotge i cada cop més cansats, vam tocar i tocar d’una banda a l’altra buscant forat, el Jaume S. es va inventar una preciosa jugada per la banda, la posa al cap del Sebas, magnífica rematada i barraca bastant èpica.
Un puntet valuós i que no pare la fiesta: demà, a la Balco.
Olvan Club Esportiu 